La pàgina més complerta de l'educació

viernes, 4 de junio de 2010

APUNTS: LLENGUTGE VISUAL I PLASTIC




1.        ETAPES DEL DIBUIX INFANTIL

Avui en dia es sap que l’aparició de l’activitat gráfica en els nens/es
està (en funció) condicionada únicament per l’evolució psicomotriu. També es
sap que en els dibuixos els nens/es projecten:
• La pròpia visió del món que els envolta.
• La visió que tenen d’ells mateixos i dels altres, i com ho senten.
• La seva personalitat i afectivitat.
A partir dels 7 mesos, quan els nens/es poden aferrar un objecte amb
una mà i comencen a colpejar l’espai que l’envolta, li agrada el renou que fa i
deixa alguna marca sobre la superfície.
A l’any, ja poden aferrar amb tota la mà un llapis i doblegar el canell
sobre l’avantbraç i riscar el llapis sobre el paper, generalment la primera
producció gràfica serà un gargot realitzat amb vivesa, alegria que es torna
explosiva, i fins i tot agressiva (plaer d’embrutar-se). Les realitzacions
gràfiques més freqüents són: un remolí de cercles (la rotació es fa en el
sentit de les agulles del rellotge), traços obliqües (la verticalitat domina
sobre l’horitzontalitat).
Al voltant de l’any i mig cap els 2 anys, generalment, la taca (gargot)
es converteix traç. Per tant, la taca (gargot) es anterior al traç, ja que
aquest es considera una creació artificial i abstracta. I serà el primer traç,
el pas més important en el seu desenvolupament, perquè és el inici de
l’expressió, que el conduirà cap al dibuix, la pintura i sobretot cap a la
paraula escrita.
En aquesta edat (18 mesos a 2 anys), els gargots i traços, tendeixen
en els dretans, a l’horitzontal d’esquerra a dreta (descàrrega motriu, sense
cap intenció de representació).
Als 2 anys, aquest remolí en espiral traçat horitzontalment
d’esquerra a dreta, es converteix pel nen/a en “escriptura”, que no té cap
valor simbòlic però sí un sentit individual.
Paral·lelament a la percepció visual la motricitat guanya finesa i
precisió, el traçat es modifica, però segueix predominant el model espiral i
alguns angles aguts són difícils d’aconseguir. Però poc a poc el nen/a,
comença a posar fre al seu gest, trencant el traç abans del final del seu
trajecte, suprimint la volta en extensió de l’espiral, retornar al traçat en el
punt precís que ha triat, i com a màxim, es dona l’ombreja’t en petits traços
fins i precisos, que podrà dominar l’estil ulterior i el modelat de la forma.
Tot això, demostra la importància, en l’origen del dibuix, de l’expansió

psicofisiològica, de la paral·lela maduració intel·lectual i percepció motriu.

Entre els 2 anys i mig i els 3 anys i mig, es produiria el primer dibuix
intencional, on el nen/a anomena retrospectivament el producte fortuït del
seu grafisme (dona el nom d’algun objecte real al seu traçat). En aquest
primer dibuix, l’adult mai podria reconèixer en la producció del nen/a
l’analogia amb l’objecte anomenat. LUQUET l’anomena estadi del “Realisme


fortuït”.

A partir d’aquest estadi, el nen/a pressentirà, sense poder servir-se
d’això, el valor simbòlic de la imatge i el seu poder de informació (el nen/a
sap que les imatges poden tenir significat). En conseqüència, repetirà la
grafia i acumularà assajos i èxits mitjançant l’aportació de nous detalls. Cal
senyalar en aquest punt, que el paper de l’entorn indueix la denominació del
gargot dibuixat.

2.     ASPECTES EXPRESSIUS DELS DIBUIXOS

Els músculs de les persones son honestos. Quan volem ocultar el que
tenim en la ment, ens delaten els músculs del rostre, de les espatlles i la
nostra postura corporal. Es difícil somriure quan el cor ens diu que plorem.
Dins el domini de les tècniques projectives, l’actitud de l’individu quan
afronta la tasca pot revelar característiques de la personalitat: es possible
que dibuixi amb alegria o irritació, amb silenci o loquaçment, de manera
tensa o serena i calmada. Per altra banda interessa saber si la cooperació
que l’examinat ofereix es bàsica o només superficial. També al psicòleg
l’interessa saber si la cooperació que l’examinat ofereix es bàsica o només
superficial.

L’èmfasi expressiu en els dibuixos transmet diferents matisos de
significat. Els nins moltes vegades manifesten els seus sentiments a fulla de
dibuix d’una manera purament expressiva sense utilitzar cap tipus de forma.
Els moviments expressius dels nins, siguin amplis o estrets tenen un
potencial diagnòstic. Els adults tendeixen a expressar les seves pautes
constrictives, expansives o agressives mitjançant el control de l’espai en el
paper i no per por de conductes d’aïllament o expansió. Tanmateix tots els
individus siguin nins o adults s’expressen mitjançant pautes característiques
de moviment que revelen la unitat (o falta d’unitat) de les seves
personalitats i pautes culturals de moviment que cada un adopta d’acord
amb la seva idiosincràsia.

 3)Aspectes generals de la figura humana:

El dibuix es una representació que mostra els aspectes evolutius i
inconscients. El referent teòric es la teoria psicoanalítica. Els dibuixos son
valuosos perquè no son intencionals, no es controlen racionalment. El dibuix
es un element més dins un diagnòstic, forma part d’una bateria de proves. El
nins no son només agressius, no son només actius etc., sinó que hi ha molts
més components. Els infants tenen trets que s’han de tenir en compte a
l’hora de valorar un dibuix, però també hem de tenir present el context on
s’està fent el dibuix, ja que cada situació implica una intencionalitat
diferent.




 4)PRINCIPIS DEL DIBUIX

1. Com es dibuixa la figura: La manera com es dibuixa una figura reflexa
el concepte que el nin té de si mateix, son molt rellevants els detalls.
2. A qui dibuixa l’infant: Dibuixa a la persona que per ell té més interès i
importància en aquell moment. La majoria de vegades el nin es dibuixa
a si mateix. Els dibuixos solen ser realistes, però si els nins estan
descontents amb si mateixos poden fer distorsions de la figura. Quan
dibuixen a una altra persona no sempre indica un conflicte amb ella,
sinó alguna preocupació important respecte a la mateixa. No
necessàriament hi ha identificació sexual amb el que es dibuixa. De
vegades el sol dibuixar a la persona avaluadora, fet que pot indicar
carència d’afecte, poc reconeixement i absència de persones
significatives cap a ell/a.
3. El contingut expressiu (el que l’infant vol dir amb aquesta figura): Pot

ser un desig, una expressió de les seves actituds o conflictes o
ambdues. Si un nin es dibuixa a si mateix vol dir que es descriu. Al
voltant d’un dibuix els infants poden contar històries que ens
ajudaran a interpretar-lo una mica més. Es pot ajudar a l’infant a
iniciar la història però de forma general. Els dibuixos dels nins amb
necessitats educatives estan determinats pel context on es troben.
Dibuixar sempre el mateix dibuix indica un conflicte al respecte, igual
que quan volen un mateix conte o joc, encara que s’ha de diferenciar
d’un descobriment. Els nins més petits (5-6 anys) solen expressar
alegria, por, ràbia... i els nins més grans sentiments agradables i de
necessitat. Si demanem a l’infant que dibuixi una família i dibuixa una
família d’animals indica pot autoconeixement del mateix, que està
posant distància, que hi ha coses conflictives que no s’atreveix a dir.


 5)DIBUIX DEL NEN


El Raimon es un nen de tres anys es dels mes grans de la clase dels “bombers  pertany auna familia nombrosa ja que ell es el tercer això ho explicu  perquè crec que influeix molt a l’hora de l’aprenentatge del nen ja que ell sempre vol imitar el que fan els seus germans.
Com es pot observar en aquet dibuix es un nen molt espavilat i crec que avancat a la seva edat .

Podem observar que a volgut fer una persona  i les mides son molt proporcionades el qual podrí Hem DIR a primer COP que aquet infant no tindria cap problema maduratiu.



Els ítems depenen de l’edat i de la maduració no tenen a veure amb
l’aprenentatge artístic

Aquets ítems que em baso per dir que l’Infant no tindria cap problema serien els seguents:

El cap no es excesivamente ni gran ni petit.
El dibueix en general es d’una mida estándar.
Per ser un dibuix d’un nen de llar d’infants es moltric
L’amplitud de la línia es normal.
La forma de la línia es corba.
El seu traç es fort.

p.D : Aquet dibuix va ser elaborat cap a las 9 del mati a l’hora que ban arriban tots els nens .

No hay comentarios:

Publicar un comentario