El conte de la Caputxeta Vermella i la Vella Quaresma

El conte de la Caputxeta Vermella i la Vella Quaresma


Aquesta experiencia que us vaig a contar es de les primeres realitzades com a mestra dfinfantil, per no dir la primera. Esta temporalitzada en el curs escolar 2006/07 dfun centre public dfinfantil i primaria de la ciutat dfAlcoi, durant una Setmana cultural dirigida al gConte i la literatura Infantil i juvenilh. Us la conte perque el fet de compartir les nostres experiencies els uns amb els altres ens enriqueix moltissim.
Aquesta en concret naix com hem dit dfuna setmana cultural, pero abans us contare un poc els passos previs per fer-la i com es va dur a terme.
Posada en comu dfidees.
Tots i totes les mestres pensarem en quin conte escollir per treballar la setmana cultural. Hi hagueren diferents opcions: Els 3 porquets, lfaneguet lleig, la caputxeta vermella,...finalment decidirem modificar el conte de la caputxeta i incloure al personatge de la Vella Quaresma, ja que aquesta setmana coincidia amb la Pasqua i no volien deixar de treballar els elements caracteristics de dita festa.
Perque elegim la Vella Quaresma?
Sobretot perque a poc a poc ens permet treballar el nostre patrimoni artistic, social i cultural,
i aixi anar adquirint alguna de les nostres costums.
Qui es la Vella Quaresma? Doncs en poques paraules diria, que es una dona velleta amb 7 peus, cadascun dfells correspon a una setmana de la Quaresma.
De manera que passen les setmanes anem traient un peu cada setmana i diem que el dia que el traiem no podem menjar carn, sols peix (com diu la tradicio catolica). Per ampliar aquest concepte podem llegir diferents documents com son:
VELLA QUARESMA
Representacio de lfexpulsio de la mort i de la Quaresma. Adopta la forma d'una vella arrugada i xaruga, amb set cames que va perdent d'una en una a mesura que van passant les setmana de Quaresma. Va vestida com una pagesa mallorquina (coneguda com a Jaia Corema) o una vella catalana, amb riques robes de seda. A les mans duu o be dos bacallans, o be un bacalla i una graella. Era l'encarregada de procurar de que els infants mengessin peix per Quaresma. Se'ls amenacava dient-los: "Si menges carn, sa Jaia Serrada vendra i se t'endura". Com veieu, rep molts de noms. http://ca.wikipedia.org/wiki/Vella_Quaresma
La Quaresma. Abstinencia, dejuni, penitencia i purificacio son les caracteristiques que mana la tradicio catolica per aquests 40 dies abans de la Pasqua. La Quaresma comenca el primer dijous despres del Dimecres de Cendra i finalitza el Diumenge de Rams. Popularment, pero, la Quaresma es lfenemiga del Carnestoltes perque representa la tristesa, i el recolliment vers lfalegria, la bogeria, la disbauxa i el color. Simbolicament es representa com una vella llargaruda, antipatica, esquerpa i amb set cames, una per a cada setmana del cicle. Sempre va vestida de negre, amb un bacalla a la ma i un cistell ple de verdures.
http://www.lamalla.net/especials/carnaval2000/tradicions.htm#Quaresma
http://www.unitat.org/etnia/tic.pdf
El dimecres de Cendra, es el primer dia de Quaresma (o el darrer de Carnestoltes), dia en que el ninot de Carnestoltes es drasticament destronat per la Vella Quaresma, figura representada popularment per una vella xaruga tota vestida de negra portant un bacalla en una ma i un cistell amb verdures a lfaltra, les menges permeses en aquesta epoca dfausteritat. Una caracteristica especial dfaquest personatge son els set peus simbolics de les set setmanes de duracio de la Quaresma, que en tornar de missa cada
diumenge li eren tallats davant lfexpectacio dels mes petits. El diumenge de Pasqua se solia tirar al foc la figura sense peus.
Despres del periode de disbauxa del Carnestoltes, la Quaresma es un llarg temps dfabstinencia i de purificacio. Es el preludi de lfobligada tristesa que acompanya la Setmana Santa. Quaresma equival a quarentena, i es fa en record dels quaranta dies de penitencia i dejuni que Jesus va passar al desert.
Les botigues de queviures penjaven una figura dfaquestes a la porta per recordar als clients les privacions que comportava aquest periode. Les bacallaneries hi penjaven un bacalla sec amb set arengades com a simbol de les set setmanes.
Una manera dfexterioritzar lfalegria en arribar al mig del periode quaresmal era la representacio de gSerrar la Vellah que la mainada sfencarregava de realitzar el quart dimecres.
Colles de jovent amb un tronc dfarbre, una serra i un cistell recorrien el poble i a cada casa serraven una mica el tronc per la meitat al so de diverses cancons.
En acabar eren obsequiats amb ous, botifarres, cansalada, fruita seca o diners, i del que recaptaven feien un berenar plegats com a anticipacio infantil de les Caramelles. I es que la Quaresma es fa molt llarga, tal com diu la dita gAixo es mes llarg que la Quaresmah, per indicar un periode de temps dfexcessiva durada.
En el tema gastronomic, el peix hi ocupa un lloc preferent. Antigament les peixateres recorrien amb gran cridoria les poblacions. Portaven grosses paneres de peix i muntaven parades al bell mig dels carrers. El bacalla era el principal peix dfaquests dies de la Quaresma i era consumit en grans quantitats.
El bacalla dfavui en dia esta molt mes car que abans i no te res a veure amb el bacalla dfabans que era molt mes molsut i de mica en mica ha anat desapareixent aquell plat tan quaresmal dfabans com era el bacalla amb arros, bacalla amb samfaina, etc.
Aquests dies apareixen tambe les arengades, les sardines, els ous durs amb pesols, els espinacs amb panses i pinyons i tota classe de verdures i hortalisses. Una cobla ho resumeix aixi:
Set setmanes de Quaresma
Nomes hem pogut menjar
Arengades rovellades
Mongetes i bacalla
Pero un dels elements caracteristics de la gastronomia tradicional que millor ajuden a passar aquests dies dfabstinencia son els populars bunyols (dit a lfEmporda brunyols) de vent o farcits de crema. Montserrat corregidor.
Com veiem es un element religios i per la qual sempre sfha tractat en lfarea de Religio, de fet algunes persones no els agrada treballar-la i la rebutgen perque no volem tractar temes greligiososh. Personalment pense que amb ella treballen aspectes importants referits amb la matematica (pensament acumulatiu, traure i llevar,...) i el que considere mes important, coneixer i respectar el patrimoni.
En aquesta experiencia intente explicar alguna de les nombroses tradicions que ens pertanyen com a poble perque son una font de patrimoni a la qual hem de donar molta importancia. Ferran Soldevila es va dedicar mes a la historiografia i, pensant amb lfobra que va publicar lfany 1968, Que cal saber de Catalunya?, cal fer-nos la mateixa pregunta
TEMPORALITZACIO
El calendari establert per la setmana cultural fou de 6 dies. En aquestos dies tots els matins es seguia la programacio general anual, a excepcio dels ultims dies (4 dia - bullir i pintar els ous, 5 dia- fer la mona, 6 dia .eixida al parc per menjar la mona) i tambe lfassaig del teatre (on sols assistien els participants).
Per altra banda, tots els dies per la vesprada realitzarem tallers on hi havia alumnes de totes les edats distribuits equitativament. Els tallers foren els seguents:
Decorats i vestuari . relacionat amb el Teatre (Mural, disfresses, caretes,...)
Titelles . fetes de pal amb els personatges del conte (llop i caputxeta)
Milotxa . Amb un full de paper DA4, cordell i gomets.
Mobil . amb arc de sant Marti, 2 conillets i una papallona.
Tots els productes elaborats els podem veure en lfannex.
Elaboracio del conte.
Es pot dir que el conte es exactament igual que el original, pero amb algunes modificacions evidents com podrem observar. Les mes importants a remarcar son:
- El llop no vol menjar-se-la a la caputxeta, sino que vol menjar-se la mona.
- La iaia passa a ser la Vella Quaresma.
Presentacio del Conte i Visita de la Vella Quaresma.
Uns dies abans de la setmana cultural, tot el cicle dfinfantil vam rebre la visita de la Vella Quaresma en la sala dfusos multiples. Dfaquesta manera va llegir el conte als nens i nenes i ens va donar un regal per cada un dels infants (El carnet de la Biblioteca de lfescola).
Tots sfilElusionaren moltissim en la visita de la Vella, cosa que va servir de motivacio per comencar la setmana cultural.
Eleccio dels personatges i assaig del teatre
Per fer la selEleccio es va tenir present que els personatges principals foren de les classes de 4 i 5 anys, i aquells que formaven part del decorat tant de 3, 4 i 5 anys.
Va ser un poc complicada lfeleccio ja que molts nens i nenes volien participar-hi i no tots podien eixir en lfobra.
Lfassaig era fet pels matins despres de lfentrada a lfaula. La duracio de cada dia fou dfuns 25-35 minuts aproximadament.
- Llegir dues voltes el conte, remarcant els dialegs que sfesdevenen (mare-caputxeta, llop-caputxeta, llop-Vella, llop-capuxeta, Vella-llop-caputxeta) i quines accions o moviments van a fer.
- Cantem entre tots la canco de la Tarara quan la Caputxeta es passeja pel bosc.
- Centrar-nos sobretot en el dialeg de la Caputxeta, la mare, el llop i la Vella Quaresma.
- Accions dels participants que formen el decorat:
Conills ixen per darrere saltant i es queden quiets davant dfun flor.
Papallones ixen volant de davant, i es queden quietes davant dfun arbre.
Els arbres mouen un poc els bracos.
Les flors inicialment estan assegudes i despres sfalcen amb cara dfalegria.
Taller dels decorats i vestuari.
En aquest es van preparar coses per ser pintades tant per nens de 3 anys com de 6 anys. Allo que vam preparar fou bastant variat:
- Cartes (de conill, llop, papallona)
- Ales de papallona.
- Arbres
- Mural dfun bosc.
- Disfresses (vella quaresma, mare, llop)
En aquest van tindre present que tots participaren en el Mural (les parts mes grans pintades per nens/es de 3-4 anys i les mes menudetes i amb mes detall per alumnes de 5-6 anys degut a la precisio en la psicomotricitat fina).
El fet de la neteja era fonamental al acabar les activitats, per reforcar lfhabit tant important com es la neteja.
Cada dia ens despedim dels participants del taller de decorats contant-los el conte i cantant entre tots la canco.
Dfaquesta manera el que pretenem es aconseguir uns objectius didactics ben clars.
OBJECTIUS:
.
Coneixer diferents elements de la festa gLa Pasquah
.
Identificar els ingredients de la recepta de la mona.
.
Coneixer manifestacions artistiques populars (canco de la Tarara)
.
Valorar lfus del dialeg per resoldre conflictes.
.
Valorar el treball en equip.
.
Participar en diferents tecniques de treball plastic.
El teatre de la Caputxeta Vermella i la Vella Quaresma.
Vet aqui que una vegada hi havia una nena que tothom anomenava Caputxeta Vermella perque duia sempre una caputxa dfaquest color. Els dies de pasqua li agradava eixir pel bosc a envolar la milotxa i cantar la canco de la gtararah. (cantar canco)
El dia de Pasqua Pepito plorava perque el catxirulo no se li envolava. La tarara si la tarara no la tarara mare que la balle jo. Ella porta pirri ella porta pirri ella porta pirri tambe polisso.
Un dia la seva mare li va dir:
- Caputxeta, vols que li fem un regal a la Vella quaresma?
- Si, si,... podriem fer-li una mona.
Totes dues prepararen els ingredients (farina, sucre, aigua, llevat i un ou bullit) i amassant amassant feren una mona. La posaren al forn, i de lfoloreta tan bona que feia el Llop es va acostar.
- Mmmm...quina oloreta mes bona fa. Mfagradaria menjar-me-la . va dir el llop alli amagat.
Quan ja estava feta la mare va dir:
- Pren aquesta cistella i la portes a la Vella Quaresma.
La nena va dir adeu a la seva mare i sfallunya de casa molt contenta amb el regal que havien fet.
Era un dia precios, tot estava ple de flors, les papallones volaven al seu voltant i els conillets saltaven i saltaven molt contents.
Darrere dfun arbre, el llop famolenc vigilava els seus passos i es digue:
- No puc agafar-la aci perque em veuran els llenyataires.
Sfacosta a la Caputxeta i li pregunta:
- On vas, bonica?
- Vaig a veure a la Vella Quaresma, que li porte un regal.
El llop es va acomiadar de la Caputxeta dient-li que tenia molta pressa.
-
Adeu, adeu que tinc molta pressa
Pel cami del bosc, la nena sfentretenia, mirava els ocellets, les flors i saltava i cantava amb els conillets. (cantar i ballar la Tarara)
Pero el llop va ser mes espavilat i va arribar a casa de la Vella Quaresma molt abans que la Caputxeta. I va trucar a la porta.
-
- Toc- toc. - Qui es? - Soc la Caputxeta. - Ara obric.
En veure que era el llop es va esglaiar i va fugir corrent a amagar-se dins dfun armari. Ella sabia que el llop no la trobaria alla.
El llop, va pensar que era millor preparar-se abans que arribes la Caputxeta, es va posar una cofia de lfavia i es fica al llit.
Al cap dfuna estona va entrar la Caputxeta.
-
Toc-toc....
-
Qui es?
-
Soc la Caputxeta.
Passa filla, passa. Digue el llop imitant la veu de la Vella.
Bon dia, Que estas malalta?
Si.
Quines orelles tan grans tens?
Son per escoltar-te millor.
I quines dents tan llargues tens?
Son per menjar-te millor.
Va cridar el llop saltant del llit i abalancant-se sobre la nena, que es va esmunyir com va poder. De sobte, el llop comenca a plorar desesperat.
Buaaa, buaaa....
Al veurefl plorar la Vella i la Caputxeta sfacostaren a ell per a saber que li passava.
-
Que et passa Llop?
-
Tinc moltes ganes de menjar-me la mona que ha fet la Caputxeta, pero no mefn vol donar.
-
Pero, llop, ens has esglaiat moltissim.
-
Clar home,... clar, sempre cal demanar les coses per favor
Finalment, van decidir compartir la mona, i quan se la van menjar, la Vella Quaresma els ensenya les paraules magiques:
Aci em pica, aci em cou, per aci em menge la mona i aci tfesclafe lfou.
Espero que hagi estat del vostre grat, i tambe que pugui servir com un petit instrument de promocio de la nostra cultura.
ANNEX

He estret aixo de la pagina seguent:http://www.quadernsdigitals.net/index.php?accionMenu=hemeroteca.DescargaArticuloIU.descarga&tipo=PDF&articulo_id=10364